|
Contacte |
|
|
|
|
|
|
|
|
Enllaços interesants |
|
|
|
|
|
|
|
|
Menu |
|
|
| |
| |
 Web-Men |
| |
| |
 Discusión |
| |
| |
 Noticias |
| |
| |
 Descargas y Enlaces |
| |
| |
 Estadísticas |
| |
| |
 Información |
| |
| |
 Comunidad |
| |
|
|
|
|
|
| Ampareumos
¿Vols colaborar en mosatros? ¿Vols enviarmos alguna reflexió? ¿Vols parlarmos de un cristià eixemplar? ¿Atres aportacions? Este es el nostre mail Puncha aci
| | | | |
Jesús en Genesaret. Marcs 6, 53-56. Temps Ordinari. |
|
 Jesús no es cansa, cada dia atén a les nostres necessitats.
Jesús en Genesaret. Marcs 6, 53-56
En aquell temps, quan Jesús i els seus discípuls van acabar la travessia, arribaren a terra en Genesaret i van atracar. A penes van desembarcar, li van reconéixer de seguida, van recórrer tota aquella regió i van començar a portar als malalts en lliteres a on sentien que ell estava. I onsevol que entrava, en pobles, ciutats o aldees, colocaven els malalts en les places i li demanaven que tocaren tan sols l'orla del seu mantó; i quants la van tocar quedaven salvats.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el lunes, 08 de febrero a las 09:40:38 (7 Lecturas)
(Leer más... | 3000 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Conferència de Baltasar Bueno en la RACV |
|
 Vent de Garbí
Baltasar Bueno / Els valencians, com a poble, generalment, excepte contades excepcions, tenim grans virtuts, pero també grans defectes i entre estos últims el de ser líders en desídia, abandó, provisionalitat i passotisme, pero, sobretot, això en insensibilitat, a pesar que mos vanagloriem a dir que esta és terra d'artistes.
L'estat de roïndat en que es troba el Monasteri i Iglésia de La Roqueta és bo prova d'això, tot un síntoma, que hauria d'alarmar-nos com a poble.
Este és un bon moment per a pensar, reflexionar i conversar i si és possible, per a adoptar algun tipo de medida que moga les nostres consciències i la del número mes gran possible de valencians entorn de La Roqueta, eixe monument que s'està morint de peu, asfixiat entre mols d'edificis moderns, que clama al cel per l'atropell permanent que des de fa anys patix.
Responsable principal d'este abandó en que es troba és, sense cap dubte, el seu propietari des de fa 37 anys, l'Ajuntament de Valéncia, coresponsabilitat que compartix necessàriament en la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i el propi Ministeri de Cultura, per ser el conjunt arquitectònic de La Roqueta Monument Nacional.
No relatarem ací la història sancera de La Roqueta, com tampoc de Sant Vicent Màrtir i el seu martiri, de sobra conegudes abdós, sino que anem a centrar-nos en un moment especialment important per al Monasteri i Iglésia, aixina com per a l'Història de la Llengua Valenciana, perqué La Roqueta no és només el lloc a on el cristianisme, el catolicisme valencià, es va conservar durant la dominació islàmica, sino que també va ser l'entranyable lloc de trobada i vivència dels valentini christiani, dels cristians valencians, els mossàraps, que van poder seguir en els seus costums, tradicions, llengua, cultura i ritos durant la llarguíssima ocupació àrap del territori valencià.
Els mossàraps valencians
Els àraps, seguint les instruccions del 'Corà', van permetre als cristians, que es van entregar sense lluita, seguir en la seua fe i pràctiques religioses, inclús en les seues propietats, a canvi de pagar una forta contribució.
 Com els àraps no eren molts en número, van haver de practicar la política de la tolerància, pacte o acort, respecte als somesos, política que també va amprar Jaume I respecte als àraps, quan les tornes canviaren.
En les ciutats que conquistaven els àraps, sempre deixaven alguna iglésia o monasteri als cristians per a que pogueren celebrar allí els seus ritos.
Hi ha constància de la presència de cristians davall la dominació àrap en les montanyes, en la montanya alacantina i valenciana. Aixina es desprén de les cròniques del Cid i dels estudis de l'arabiste Julián Ribera, a on es dona conte del soport dels mossàraps a les tropes cristianes en la Serres de Benicadell, Alcoy i Cocentaina. També en Dénia, Gandia, Cullera i, especialment, en la batalla que es va lliberar en Paterna i en la mateixa conquista de la ciutat de Valéncia.
Quan El Cid va prendre Valéncia va obligar en les Capitulacions de la rendició a que els encarregats de la seua protecció, foren “cristians, triats entre els mossàraps que habitaven la ciutat i ravals”.
Mort el Cid, els àraps varen recuperar l'hegemonia, pero de nou (en 1120) el territori valencià va ser invadit per tropes cristianes del rei d'Aragó Alfons el Batallador, qui va caure sobre Valéncia, Alzira i Dénia, a on va ajudar als mossàraps.
Una atra vegada, el territori autòcton va tornar a caure en mans dels àraps, fins que a finals del sigle XII, Jaume I va repetir la mateixa campanya militar que els seus antecessors. Un senya poc conegut o explicat dels recorreguts de Jaume I per estes terres és que la Reconquista del Regne Moro de Valéncia es va deure al fet que l'Iglésia li va condenar a realisar una Creuada contra els infidels, com a conseqüència d'haver empresonat al Bisbe electe de Saragossa, a fi que no fòra consagrat i assumira la seu episcopal, perqué per a tal càrrec volia colocar un amic seu.
Va caure el monarca aragonés en pena d'excomunió i se li va dir que només li seria alçada si lliberava al Bisbe i complira, ademés, la penitència de fer una Creuada per a conquistar les Taifes valencianes. No era l'única de les seues que feya el nostre bon senyor Jaume I, ya que a un Bisbe de Girona que cantava les veritats del barquer li va manar tallar la llengua.
De l'existència i de l'ajuda que els mossàraps van prestar a Jaume I queda constància en com van ser de premiats en donacions de propietats registrades en el Llibre de Repartiment, a on apareixen noms mixts àrap-cristians, és a dir, noms de mossàraps com Aben Lop, Aben Sancho, Aben Calbo, Aben Tauro, etc..
De la presència de mossàraps en l'última etapa de l'hegemonia àrap en la ciutat de Valéncia dona conte també el gran número de captius cristians existents en les presons, que van impulsar tota una política de rescats duta a terme per sant Joan de Mata i sant Pere Nolasco.
La Roqueta. Iglésia cristiana davall la dominació àrap
Tots estos mossàraps tenien per Iglésia cristiana la del Monasteri de la Roqueta, els àraps els van assignar el temple cristià més famós de Valéncia en aquella época, per ser el lloc de sepultura i veneració de Sant Vicent Màrtir, el martiri del qual es va expandir com a regall de pólvora en l'Europa del seu temps.
És conegut i està més que provat que allí va ser soterrat el jove diaca màrtir. Per això, passarem de puntilletes en este punt.
De la sepultura de Sant Vicent Màrtir ya trobem notícia en el Peristéphanom (Llibre V. Prudencio, en el relat del martiri del sant, senyala la seua sepultura en la ciutat de Valéncia.
En calendaris mossàraps, tant en llatí com en àrap, apareixen referències a la seua festa, com el que consta en un cordovés, del sigle X, dedicat a Alhaquem II, fill d'Abderrahman III,a on es llig, en llatí i àrap:
XXII.- In eo latinis festum Vicentii diaconi interfecti in civitate Valentia, et festum eius in Quinque.
Que este temple estava obert i en ella els christiani valentini, els mossàraps, rendien cult. Ya trobem proves en un pergamí en l'octubre de 1177, pel que sabem que el rei Alfons II d'Aragó va fer donació a l'Abad Dodón, titular del monasteri de Sant Joan de la Penya, Osca, de l'Iglésia de Sant Vicent Màrtir de Valéncia, en tots els seus privilegis, drets, delmes i contribucions.
El dit pergamí diu aixina
Placuit mihi, pro servitio quod mihi, fecisti in illa hoste de Valentia, quod done atque in perpetuum concedixc Domino Deo, et iam dicte Monestir S. Joannis de Pinna et fratribus ibídem Deo servientibus praesentibus atque futuris Ecclesiam S. Vincentii de Valentia cum òmnibus directis suis, que modo habet, vel habere debet, et cum Decimis et Primitiis, u tsit semer llibere et absolute d'iure Sancti Joannis de Pinna.
En l'Archiu Històric Nacional (Cod 212 de Sant Vicent de Valéncia, fo. I) es conserva un atre pergamí, datat el 19 de març de 1232, pel que Jaume I concedix a l'Abad del Monasteri de Sant Victorián en Aragó locum illum sive ecclesiam que est apud valentiam laudabilem civitatem , qui locus sive ecclesia vocatur et dicitur Sanctus Vicentius, és dir, aquell lloc o iglésia que està en Valéncia, ciutat digna de tot encomi, i que se nomena sant Vicent.
Es llig en el dit document:
|
|
Enviado por chimo el sábado, 06 de febrero a las 11:08:27 (11 Lecturas)
(Leer más... | 28992 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Agarra la teua creu cada dia i seguix-me. Lluc 9, 23-26. |
|
Festa de Sant Felip de Jesús. Oferir els chicotets sacrificis de la nostra vida, perque Deu els convertixca en gràcies de salvació.
Agarra la teua creu cada dia i seguix-me
Lluc 9, 23-26
Deya a tots: "Si algú vol vindre darrere de mi, negue's a si mateix, agarre la seua creu cada dia, i seguixca'm. Perqué qui vullga salvar la seua vida, la perdrà; pero qui pedra la seua vida per mi, eixe la salvarà. Perqué, ¿de qué li servix a l'home haver guanyat el món sancer, si ell mateix es pert o s'arruïna? Perqué qui s'avergonyixca de mi i de les meues paraules, d'eixe s'avergonyirà el Fill de l'home, quan vinga en la seua glòria, en la del seu Pare i en la dels sants àngels.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el viernes, 05 de febrero a las 09:18:00 (12 Lecturas)
(Leer más... | 3107 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Els abortistes s'aprofiten de la situació en Haití |
|
La Federació Internacional Planned Parenthood (IPPF) utilisa la crisis per a solicitar fondos per a les seues clíniques de “planificació familiar en el país”.
Susan Yoshihara | C-FAM
Immediatament després del terratrémol que va devastar en Haití, la Federació Internacional Planned Parenthood (IPPF.- per les seues sigles en engonals) utilisa la crisis per a solicitar fondos per a les seues clíniques de “planificació familiar en el país”. Al mateix temps, un equip mèdic a favor de la vida va arribar a Port Príncip per a proporcionar servicis mèdics d'emergència i ajuda de professionals per a realisar parts. Les respostes van generar una polèmica en el programa de les Nacions Unides per a reduir la mortaldat maternal lo que coloca com a número u el control de la fertilitat, un programa en que Haití ha segut un blanc principal. No obstant això, va mantindre un dels índexs més alts mundials de morts maternes.
Carmen Fangós, Directora Regional de la IPPF, el màxim proveïdor d'abort en el món, va justificar la recaptació de fondos per a la filial IPPF cridà PROFAMIL dient: “Des de l'any de 1984, PROFAMIL ha treballat per a millorar l'atenció de la salut sexual i reproductiva en Haití, sovint proporcionant l'única atenció per a la salut disponible en alguns àrees.” A Haití, l'abort és llegal pero està altament restringit. Profamil galleja que va entregar 600,000 condons només en l'any 2005 i la IPPF la va premiar per mantindre una campanya agressiva anticonceptiva de l'any 2003 al 2005 durant un periodo que tant política com econòmicament estava inestable.
D'acort en l'últim informe anual de la IPPF, les vendes anticonceptives són la seua segona font més alta d'ingressos en l'hemisferi oest després de les quotes dels pacients, obtenint una la màxima anual de més de $25 millons de dólars. L'Organisació Mundial de la Salut (WHO per les seues sigles en engonals.- World Health Organization) i el Fondo Poblacional de les Nacions Unides (UNFPA per les seues sigles en anglés.- United Nations Fund for Population Activities) són entre els donadors internacionals més importants de la IPPF, i les tres són part del grup de les Nacions Unides cridat: Societat per a la Salut Maternal, del Chiquet de Bolquers i del Chiquet, la qual promou la “planificació familiar” com la forma número u de previndre la mort materna.
Els experts de les Nacions Unides a favor de la vida han expressat un interés molt sério pel fet que el grup de treball de les Nacions Unides ha declarat que l'enfocament: “primer la planificació familiar” de les Nacions Unides quant a la salut maternal inclou l'abort i pel fet que contradiu el llarc consens de la comunitat mèdica de que les millors maneres de reduir la mortaldat materna són l'atenció obstètrica d'emergència i les ajudes de professionals relacionades en els naiximents.
|
|
Enviado por chimo el jueves, 04 de febrero a las 11:21:29 (13 Lecturas)
(Leer más... | 5692 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
¿Qué propon l'Iglésia davant de la desocupació? |
|
Un greu problema de la societat que porta com a conseqüència atres tipos de problemes
¿Qué propon l'Iglésia davant de la desocupació?
La desocupació és u dels problemes més greus de la societat i l'orige de molts atres conflictes personals, familiars, morals i humans.
Un desocupació generalisada és una ruïna social, és un desorde moral, és un drama humà al qué és necessari posar remei en prioritat. Tots estem cridats a contribuir en la solució del problema, perqué tots som responsables de quant afecta la comunitat humana a la que pertanyem +( Joan Pau II, Sollicitudo rei socialis (SRS), 38).
En la mesura de les seues llimitades possibilitats, l'Iglésia promou diverses iniciatives, tant per al coneiximent i difusió de la doctrina social de l'Iglésia com per a contribuir positivament a remediar la desocupació. Organisacions i esglésies realisen una constant i meritòria llabor d'acostament a la classe treballadora, oferint-li la doctrina social a l'Iglésia i posant en marcha, en els llimitats recursos de que dispon, els seus programes de promoció d'ocupació i de formació ocupacional.
|
|
Enviado por chimo el miércoles, 03 de febrero a las 11:38:15 (13 Lecturas)
(Leer más... | 2560 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Maria presenta el seu Fill |
|
En esta festa es donen la mà la humilitat de Maria i l'amor a la missió de Crist. Tant de bo deprengam en este dia estos dos aspectes: la humilitat i l'oferiment permanent a Deu.
Maria presenta el seu Fill
Hui celebrem una festa molt bella: la purificació de Maria i la presentació del Chiquet en el temple. En esta festa es donen la mà la humilitat de Maria i l'amor a la missió de Crist. Ni Maria necessitava oferir-se al Pare, puix tota la seua vida no tenia un atre sentit, una atra finalitat diferent de la de fer la voluntat de Deu. Ixcà deprengam en este dia estos dos aspectes tan bells: la humilitat i el sentit de la consagració, com a oferiment permanent a Deu ... Humilitat que és actitut filial en mans de Deu, reconeiximent de la nostra chiquea i misèria. Humilitat que és mansuetut en les nostres relacions en el pròxim, que és servicialitat, que és desprendiment propi.
Maria, com Crist, va voler complir fins a l'última tilde de la llei; per això s'acosta al temple per a complir en tots les obligacions que exigia la llei a la dona que havia donat a llum el seu primogènit.
Este misteri, com els atres de la vida de Crist, entranya un significat salvador i espiritual.
Des dels primers sigles, l'Iglésia ha ensenyat que en l'oferiment de Crist en el temple també estava inclòs l'oferiment de Maria. En esta festa de la purificació de Maria es confirma de nou el seu sí incondicional dau en l'Anunciació: “fiat” i l'acceptació del voler de Deu, aixina com la participació en l'obra redentora del seu fill. Es pot, puix, afirmar que Maria oferint al Fill, s'oferix també a si mateixa.
Maria fa este oferiment en el mateix Espirit d'humilitat en que havia promés a Deu, des del primer moment, complir la seua voluntat: “he ací l'esclava el Senyor”.
Encara que l'Iglésia, a l'arreplegar este eixemple de Maria, ho referix fonamentalment a la donació de les ànimes consagrades, no obstant, té també la seua aplicació per a tot cristià. El cristià és, pel batisme, un consagrat, un oferit a Deu. “Sou llinage triat, sacerdoci regi i nació santa” (1Pe 2, 9). Més encara, la presència de Deu per la gràcia mos convertix en temples de la Trinitat: pertanyem a Deu.
|
|
Enviado por chimo el martes, 02 de febrero a las 09:12:35 (13 Lecturas)
(Leer más... | 5033 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
|
La nostra vida ha de ser un permanent buscar a Jesús, perqué per a Ell també és una busca permanent de la nostra ànima.
Quan es pert un ànima
Deu té modos de parlar-mos, subtils, diàlecs inefables que només l'ànima que els experimenta pot comprendre. Tots podem tindre eixos diàlecs, sense paraules, en sentiments que el Senyor inspira en el nostre cor. Hui vaig creure tindre un d'eixos diàlecs mentres assistia a la missa dominical. A vegades se sent molt fort la nostra assistència a missa, més que atres, i hui fon un d'eixos dies en que el Senyor em tenia absorbit en meditacions profundes. Li demanava perdó o li agraïa, li demanava ajuda o simplement em deixava acariciar per Les seues suaus mans, que toquen l'ànima.
Aixina, mentres es cantava el Sant abans de la Consagració, tenia els ulls tancats i gojava el moment que s'aproximava. De repent el sacerdot interromp el cant i la missa, òbric els ulls i veig una mare desesperada junt en ell. El sacerdot mos va dir a tots que eixa mare buscava el seu chiquet de dos anys, perdut. Vaig vore en eixos ulls, en eixe gest, el dolor i la preocupació. ¡El seu fill estava perdut! Al mig d'una iglésia atestada de públic, ella pensava que potser algú se l'havia portat, qui sap a on. El meu chiquet, ¡a on està el meu chiquet!, cridava des del fons del seu cor. Immediatament una mà es va alçar entre la multitut, la mare va córrer i va passar junt en mosatros en el chiquet en braços. L'odissea, breu dolor de mare angoixada, havia acabat.
Tot va culminar tan ràpit com s'havia iniciat. Més no obstant, yo vaig saber immediatament lo que Jesús volia dir a la meua ànima: eixa mare em va mostrar quant fort és el sentiment de protecció d'un fill, quanta força emana d'una dona que va saber portar en el seu ventre al que ara esta perdut. El pensament va esclatar en el meu interior com un raig, perqué l'amor d'eixa mare, amor imperfecte de criatura, no pot comparar-se a l'Amor de Deu per cada un de mosatros. Deu, infinit i etern en El seu Amor, Amor perfecte i pur, té un Cor que ama molt més intensament que el d'aquella mare, o el de qualsevol atra mare. Vaig poder vore en un instant el dolor que Deu sent quan un ànima, qualsevol siga, es pert. El també esclata de dolor i horror quan un de mosatros es pert, quan la nostra ànima s'aparta d'El rumbo cap a la foscor.
|
|
Enviado por chimo el lunes, 01 de febrero a las 15:22:17 (14 Lecturas)
(Leer más... | 5378 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
La llavor que creix. Marcs 4, 26-34. Temps Ordinari. |
|
Cuida la teua vida interior que creix com una chicoteta llavor.
La llavor que creix
Marcs 4, 26-34
També Deya: «El Regne de Deu és com un home que tira el gra en la terra; dorm o es llevant, de nit o de dia, el gra brota i creix, sense que ell sàpia com. La terra dona el fruit per si mateixa; primer herba, després espiga, després blat abundant en l'espiga. I quan el fruit ho admet, de seguida se li fica la falç, perqué ha arribat la sega». Deya també: «¿En qué compararem el Regne de Deu o en quina paràbola ho expondrem? És com un gra de mostaça que, quan se sembra en la terra, és més chicoteta que qualsevol llavor que se sembra en la terra; pero una vegada sembrada, creix i es fa major que totes les hortalices i tira branques tan grans que les aus del cel nien a la seua ombra». I els anunciava la Paraula en moltes paràboles com estes, segons podien entendre-li; no els parlava sense paràboles; pero als seus propis discípuls se l'explicava tot en privat.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el viernes, 29 de enero a las 13:06:59 (14 Lecturas)
(Leer más... | 2353 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Paràbola del sembrador. Marcs 4, 1-20. Temps Ordinari. |
|
Cal sembrar, posar en pràctica tots els consells que Crist mateix mos ha donat. Després Deu donarà els fruits.
Paràbola del sembrador. Marcs 4, 1-20
I una atra vegada es va posar a ensenyar a la vora del mar. I es va reunir tanta gent junt en ell que va haver de pujar a una barca i, ya en el mar, es va assentar; tota la gent estava en terra a la vora del mar. Els ensenyava moltes coses per mig de paràboles. Els Deya en la seua instrucció: «Escolteu. Una vegada va eixir un sembrador a sembrar. I va succeir que, al sembrar, una part va caure a lo llarc del camí; van vindre les aus i se lo van menjar. Una atra part va caure en terreny pedregós, on no tenia molta terra, i va brollar de seguida per no tindre fondària de terra; pero quan va eixir el sol es va agostar i, per no tindre raïl, es va secar. Una atra part va caure entre abrulls; varen créixer els abrulls i la van ofegar, i no va donar fruit. Atres parts van caure en terra bona i, creixent i desenrollant-se, van donar fruit; unes van produir trenta, atres xixanta, atres cent». I Deya: «qui tinga oïdes per a sentir, que senta». Quan va quedar a soles, els que li seguien a una en els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. El els va dir: «A vosatros se vos ha donat el misteri del Regne de Deu, pero als que estan fora tot se'ls presenta en paràboles, perque per molt que miren no vegen, per molt que senten no entenguen, no siga que es convertixquen i se'ls perdone». I els diu: «¿No enteneu esta paràbola? ¿Com, llavors, comprendreu totes les paràboles? El sembrador sembra la Paraula. Els que estan a lo llarc del camí a on se sembra la Paraula són aquells que, en el moment que la senten, ve Satanàs i es porta la Paraula sembrada en ells. De la mateixa manera, els sembrats en terreny pedregós són els que, al sentir la Paraula, al punt la reben en alegria, pero no tenen arrel en si mateixos, sino que són inconstants; i en quant es presenta una tribulació o persecució per causa de la Paraula, sucumbixen de seguida. I atres són els sembrats entre els abrull; són els que han sentit la Paraula, pero les preocupacions del món, la seducció de les riquees i les atres concupiscències els invadixen i ofeguen la Paraula, i queda sense fruit. I els sembrats en terra bona són aquells que senten la Paraula, l'acollen i donen fruit, uns trenta, atres xixanta, atres cent».
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el miércoles, 27 de enero a las 16:06:43 (16 Lecturas)
(Leer más... | 3965 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
|
L'esforç dels ateus és contradictori, ya que neguen l'existència de Deu pero lo culpen de tot lo pijor que nos passa.
Deu, Haití i mosatros
La tragèdia d'Haití mos ha matat un poc a tots. U escolta les notícies i tracta d'imaginar-se com visualisar semblant quantitat de víctimes fatals. Segurament seran cada vegada més, tenint en conte l'enorme quantitat de persones desaparegudes, greument malaltes o ferides. Tractar de trobar una explicació llògica a estes tragèdies és sumament complicat, encara que és inevitable que les veus i opinions comencen a sorgir en la web.
En estos dies he visitat almenys una dotzena de blocs, de clara tendència atea, en els quals els autors se despachaven a gust atacant a Deu per haver causat semblant desastre. Els artículs eren tots molt semblants i apuntaven al fet que era evident la falta de criteri del Creador al permetre que esta i atres tragèdies ocórreguen en el món. Resulta cridaner que aquells que no creuen en Deu li dediquen tant d'esforç i temps a mamprendre-la contra Ell. Açò seria com si yo culpara de les meues tragèdies a Santa. L'esforç dels ateus és, com poc, contradictori, ya que neguen l'existència de Deu pero lo culpen de tot lo pijor que nos passa. A posar-se d'acort, ¿chicots existix o no Deu?
Em pregunte si en conte de Deu no hauran segut els Governs corruptes i imperialistes els que van ser destruint de a poc eixe país del Caribe. Els hòmens que van dir voler servir a eixa nació només van llevar fins a l'última gota de sanc de cada un dels chiquets que han mort. Cap se va preocupar per les conseqüències i pareguera que alguns cors només es commouen quan la sifra de morts supera les 100 mil. La crisis a Haití no és nova; no obstant molts de mosatros hem segut testimonis indiferents a la tragèdia. Cap va deixar de anar de vacacions per a enviar eixos diners com a ajuda. Ningú es va preocupar que els chics hagueren de menjar-se a les seues mascotes; en definitiva, mentres tingam casa i menjar és problema d'atres.
|
|
Enviado por chimo el lunes, 25 de enero a las 15:19:06 (18 Lecturas)
(Leer más... | 5547 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
635 Noticias en Total (64 Páginas, 10 Noticias por Página)
| | | | | |
| Solidaritat 100% y Ajuda |
|
|
|
Enllaços solidaris
 |
 |
|
Óbolo de SP
|
Misions C.
|
 |
 |
| Casa Caritat |
Ajuda C.net
|
 |
 |
| Economato S.P |
F. Altius
|
 |
 |
|
No lo mates
|
M.Aparecida
|
| |
|
| |
|
|
|
|
|
|
| EL PAPA EN VALÉNCIA |
|
|
|
|
|
|
|
| Enllaços en atres amics |
|
|
|
|
|
|
|
| Idioma |
|
|
|
Selecciona Idioma de la Interfaz:
  |
|
|
|
|
| Enquestes |
|
|
|
|
|
|
|
| Usuaris |
|
|
|
|
|
|
|
| Curiositats |
|
|
|
|
|
|
|
|
Último: 
Nuevos Hoy: 0
Nuevos Ayer: 0
Total: 24
Gente en línea:
Visitantes: 3 (100%)
Miembros: 0 (0%)
Total: 3