|
Contacte |
|
|
|
|
|
|
|
|
Enllaços interesants |
|
|
|
|
|
|
|
|
Menu |
|
|
| |
| |
 Web-Men |
| |
| |
 Discusión |
| |
| |
 Noticias |
| |
| |
 Descargas y Enlaces |
| |
| |
 Estadísticas |
| |
| |
 Información |
| |
| |
 Comunidad |
| |
|
|
|
|
|
| Ampareumos
¿Vols colaborar en mosatros? ¿Vols enviarmos alguna reflexió? ¿Vols parlarmos de un cristià eixemplar? ¿Atres aportacions? Este es el nostre mail Puncha aci
| | | | |
Els discípuls de Jesús i el dejuni. Lluc 5, 33-39. Temps Ordinari. |
|
 De qué mos servix dejunar, resar molt, si no està present Crist en la nostra vida diària.
Els discípuls de Jesús i el dejuni
Lucas 5, 33-39
En aquell temps els escribes i fariseus li van dir a Jesús: Els discípuls de Joan dejunen freqüentment i reciten oracions, igual que els dels fariseus, pero els teus mengen i beuen. Jesús els va dir: ¿Podeu potser fer dejunar als invitats a la boda mentres el nóvio està en ells? Dies vindran que els serà arrebatat el nóvio; llavors dejunaran en aquells dies. Els va dir també una paràbola: Ningú trenca un vestit nou per a tirar un pedaç a un vell; d'una atra manera, esgarraria el nou, i al vell no li aniria el pedaç del nou. Ningú tira tampoc vi nou en odres vells; d'una atra manera, el vi nou rebentaria les pells, el vi es derramaria, i els odres es tirarien a perdre; sino que el vi nou ha de tirar-se en odres nous. Ningú, després de beure el vi ranci, vol del nou perqué diu: El ranci és el bo.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el viernes, 03 de septiembre a las 08:05:04 (2 Lecturas)
(Leer más... | 2992 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
La peixca miraculosa. Lluc 5, 1-11. Temps Ordinari. |
|
Crist va guiant en suavitat als seus fills cap a la conversió.
La peixca miraculosa
Lucas 5, 1-11
En aquell temps, la gent s'amontonava al voltant de Jesús per a sentir la Paraula de Deu, estant ell a la vora del llac Genesaret; va vore dos barques que estaven a la vora del llac. Els peixcadors havien baixat d'elles, i llavaven les rets. Pujant a una de les barques, que era de Simó, li va pregar que s'alluntara una miqueta de terra; i, assentant-se, ensenyava des de la barca a la multitut. Quan va acabar de parlar, va dir a Simó: "Voga mar dins, i tireu les vostres rets per a peixcar". Simó li va respondre: "Mestre, hem estat treballant tota la nit i no hem peixcat res; pero, en la teua paraula, tiraré les rets". I, fent-ho aixina, van peixcar gran quantitat de peixos, de manera que les rets amenaçaven trencar-se. Van fer senyals als companyons de l'atra barca per a que vingueren en la seua ajuda. Van vindre, puix, i van omplir tant les dos barques que casi s'afonaven. Al vore-ho Simó Pere, va caure als genolls de Jesús, dient: "Allunta't de mi, Senyor, que soc un home pecador". Puix la sorpresa s'havia apoderat d'ell i de quants en ell estaven, a causa dels peixos que havien peixcat. I lo mateix de Santiago i Joan, fills de Zebedeo, que eren companyons de Simó. Jesús va dir a Simó: "No temes. Des d'ara seràs peixcador d'hòmens". Van portar a terra les barques i, deixant-ho tot, li van seguir.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el jueves, 02 de septiembre a las 08:17:16 (6 Lecturas)
(Leer más... | 3287 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Curació de la sogra de Pere. Lluc 4, 38-44. Temps Ordinàri. |
|
Crist te cura dels malalties de l'ànima, sempre està atent...només has de demanar-ho.
Curació de la sogra de Pere
Lluc 4, 38-44
En aquell temps, a l'eixir Jesús de la sinagoga, va entrar en la casa de Simó. La sogra de Simó estava en molta febra, i li van pregar per ella. Inclinant-se sobre ella, va comminar a la febra, i la febra la va deixar; ella, alçant-se al punt, se va posar a servir-los. A la posta del sol, tots els que tenien malalts de diverses malalties es portaven; i, posant ell els mans sobre cada u d'ells, els curava. Eixien també dimonis de molts, cridant i dient: Tu eres el Fill de Deu. Pero Ell, comminava i no els permetia parlar, puix sabien que Ell era el Crist. Al fer-se de dia, va eixir i se'n va anar a un lloc solitari. La gent li anava buscant i, arribant a on Ell, tractaven de retindre-li per a que no els deixara. Pero Ell els va dir: També a atres ciutats he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Deu, perqué a açò he segut enviat. I anava predicant pels sinagogues de Judea.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el miércoles, 01 de septiembre a las 08:31:12 (7 Lecturas)
(Leer más... | 3105 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Jesús, signe de contradicció |
|
Uns ho acceptaran gojosos, atres ho rebujaran. Pero seguir a Crist és tindre la llum en l'ànima, opondre's a Ell és viure en tenebres.
Jesús, signe de contradicció
Crist predica la conversió i el arrepenediment dels pecats, pero molts s'han quedat en pràctiques externes i rutinàries de religiositat.
Durant la Presentació de Jesús en el Temple, Josep i Maria van escoltar unes sorprenents paraules profètiques de l'ancià Simeó referides a Jesús: «Lloc està per a caiguda i alçament de molts en Israel i per a signe de contradicció; i una espasa travessarà la teua ànima per a que se descobrixquen els pensaments de molts cors» (Lc. 2, 34-35)
Estes paraules profètiques se van a complir àmpliament a lo llarc de la vida del Senyor. Uns ho acceptaran gojosos, atres ho rebujaran. Crist se convertirà en signe de contradicció en Israel, és a dir, en ocasió que se formen dos grups ben diferenciats: els que li seguixen i els que s'oponen a ell. Crist parlarà a les consciències dels israelites per a que complixquen la llei de Deu en plenitut, i després els revelarà el seu mensage de salvació, que inclou la formació d'un nou Poble de Deu més perfecte i espiritual.
|
|
Enviado por chimo el martes, 31 de agosto a las 13:57:24 (18 Lecturas)
(Leer más... | 6327 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
|
Cada ser humà, d'una raça o d'una atra, en passaport o sense, sa o malalt, ric o pobre, té el seu nom escrit en el cor de Deu.
A la vora del camí
Un empresari triumfa. Atres fracassen. Un ingenier ascendix. Atres queden marginats, potser no arriben mai a posar en pràctica els seus coneiximents. Un matrimoni “lluïx” entre familiars i amics. Atres esposos queden abandonats en una situació de pobrea extrema. Un home o una dona conquisten els primers llocs en les revistes del cor. Atres hòmens i dones viuen corcats per frustracions i angoixes íntimes que ningú coneix.
A vegades pensem que aixina és la vida: una competició en que uns destaquen, vencen, gogen, mentres que atres (¿la majoria?) queden arrere, sucumbixen davall la pols de la malaltia, de la pobrea, del menyspreu (per erros reals o imaginats), de la depressió o l'angoixa.
En la gran marcha humana, milers i milers de sers humans “aparquen” les seues vides a la vora del camí, com si no contaren, com si no foren importants, com si els seus cabells (negres o blancs), els seus rostres, les seues arrugues o els seus ulls trists no tingueren cap lloc en una societat que exigix, que imponga, paràmetros de bellea, de força física, de benestar econòmics que pocs conseguixen.
|
|
Enviado por chimo el lunes, 30 de agosto a las 08:28:39 (20 Lecturas)
(Leer más... | 2764 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
|
¿És possible mirar al futur en esperança quan el present apareix complicat i fosc?
Recomençar
¿És possible recomençar després d'un fracàs? ¿És possible iniciar l'esforç de cada dia en mig d'una malaltia dolorosa? ¿És possible mirar al futur en esperança quan el present apareix complicat i fosc?
La vida desgasta. El pes de la passada deixa un llastre de pols i de desilusions que ofeguen el cor. Llavors el por i la desgana paralisen la voluntat i arriben inclús a enfosquir a la ment. No veem gens clar, no trobem cap sentit a una nova lluita, mos falten forces per a prendre l'aladre i seguir avant.
Algunes derrotes sorgixen des de circumstàncies i decisions d'atres. Pero atres derrotes inicien en el fons de la pròpia ànima. Hi ha generals en eixèrcits ben armats que sucumbixen a l'hora del combat perqué l'angoixa ha penetrat en les seues ànimes. Hi ha hòmens i dones sans que podrien portar cada dia un salari net als seus llars i que no arriben a alçar-se de la cadira per a buscar, una vegada més, un lloc de treball.
|
|
Enviado por chimo el viernes, 27 de agosto a las 09:38:54 (22 Lecturas)
(Leer más... | 2740 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
¡Esteu en vela! Mateu 24, 42-51. Temps Ordinari. |
|
Viure fidelment cada dia, en alegria, esperant la vinguda de Crist.
¡Esteu en vela!
Mateo 24, 42-51
En aquell temps, va dir Jesús als seus discípuls: Esteu en vela, perqué no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Compreneu que si sabera l'amo de casa a quina hora de la nit vindrà el lladre, estaria en vela i no deixaria obrir un brecha en sa casa. Per això esteu també vosatros preparats, perqué a l'hora que menys penseu ve el Fill de l'Home. A on hi ha un criat fidel i cuidadós, ¿a qui l'amo encarrega de donar a la servitut el menjar a les seues hores? Puix feliç eixe criat, si l'amo, a l'arribar, ho troba portant-se aixina. Vos assegure que li confiarà l'administració de tots els seus benes. Pero si el criat és un canalla i, pensant que el seu amo tardarà, comença a pegar als seus companyons, i a menjar i a beure en els borrachos, el dia i l'hora que menys se l'espera, arribarà l'amo i ho farà miquetes, com es mereixen els hipòcrites. Allí serà el plor i l'esmussar de dents.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el jueves, 26 de agosto a las 08:43:40 (30 Lecturas)
(Leer más... | 2739 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Sepulcres blanquejats. Mateu 23, 27-32. Temps Ordinari. |
|
Per fora pareixen bonicos, pero per dins estan plens d'immundícia.
Sepulcres blanquejats
Mateo 23, 27-32
En aquells dies, va dir Jesús: «¡Ai de vosatros, escribes i fariseus hipòcrites, puix sou semblants a sepulcres blanquejats, que per fora pareixen bonicos, pero per dins estan plens d'ossos de morts i de tota immundícia!
Aixina també vosatres, per fora apareixeu justs davant dels hòmens, pero per dins esteu plens d'hipocresia i d'iniquitat. «¡Ai de vosatros, escribes i fariseus hipòcrites, puix edifiqueu els sepulcres dels profetes i adorneu els monuments dels justs, i dieu: "Si mosatros haguérem vixcut en el temps dels nostres pares, no hauríem tingut part en ells en la sanc dels profetes!" En lo que testifiqueu contra vosatros mateixos que sou fills dels que van matar als profetes. ¡Ompliu també vosatros la medida dels vostres pares!
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el miércoles, 25 de agosto a las 08:30:15 (31 Lecturas)
(Leer más... | 2685 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
La trobada en Natanael. Joan 1, 45-51. Festa de Bertomeu apòstol. |
|
Bertomeu va permanéixer vacilant fins que va escoltar les paraules de Jesús... ¡lloant-li!
El trobada en Natanael
Juan 1, 45-51
En aquell temps, Felip troba a Natanael i li diu: Aquell de qui van escriure Moisés i la Llei i els Profetes ho hem trobat: a Jesús, fill de Josep, de Nazaret. Natanael li va replicar: ¿De Nazaret pot eixir algo bo? Felip li va contestar: Vine i voràs. Va vore Jesús que s'acostava Natanael i va dir d'ell: Ací teniu un israelita de veritat, en qui no hi ha engany. Natanael li contesta: ¿De qué me coneixes? Jesús li respon: Abans que Felip te cridara, quan estaves davall de la figuera, te vaig vore. Natanael va respondre: Rabí, tu eres el Fill de Deu, tu eres el Rei d'Israel. Jesús li va contestar: ¿Per haver-te dita que te vaig vore davall de la figuera, creus? Has de vore coses majors. I li va afegir: Yo vos assegure: voreu el cel obert i als àngels de Deu pujar i baixar sobre el Fill de l'Home.
Reflexió:
|
|
Enviado por chimo el martes, 24 de agosto a las 08:16:27 (32 Lecturas)
(Leer más... | 2820 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
Maldiccions contra escribes i fariseus. Mateu 23, 13-22. Temps Ordinari. |
|
Jesús va saber reprendre'ls en paraules plenes de força i veritat.
Maldiccions contra escribes i fariseus
Mateu 23, 13-22
En aquells dies, va dir Jesús: «¡Ai de vosatres, escribes i fariseus hipòcrites, que tanqueu als hòmens el Regne Del Cel! Vosatros certament no entreu; i als que estan entrant no els deixeu entrar. «¡Ai de vosatros, escribes i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per a fer un prosèlit, i, quan arriba a ser-ho, li feu fill de condenació el doble que vosatres! «¡Ai de vosatros, guies cegos, que dieu: "¡Si u jura pel Santuari, això no és res; mes si jura per l'or del Santuari, queda obligat!" ¡Insensats i cegos! ¿Qué és més important, l'or, o el Santuari que fa sagrat l'or? I també: "Si un jura per l'altar, això no és res; mes si jura per l'ofrena que està sobre ell, queda obligat." ¡Cegos! ¿Qué és més important, l'ofrena, o l'altar que fa sagrada l'ofrena? Qui jura, puix, per l'altar, jura per ell i per tot lo que està sobre ell. Qui jura pel Santuari, jura per ell i per Aquell que ho habita. I qui jura pel cel, jura pel tro de Deu i per Aquell que està assentat en ell.
Reflexió
|
|
Enviado por chimo el lunes, 23 de agosto a las 08:21:43 (32 Lecturas)
(Leer más... | 3112 bytes más | Puntuación 0) |
|
|
|
|
|
777 Noticias en Total (78 Páginas, 10 Noticias por Página)
| | | | | |
| Solidaritat 100% y Ajuda |
|
|
|
Enllaços solidaris
 |
 |
|
Óbolo de SP
|
Misions C.
|
 |
 |
| Casa Caritat |
Ajuda C.net
|
 |
 |
| Economato S.P |
F. Altius
|
 |
 |
|
No lo mates
|
M.Aparecida
|
| |
|
| |
|
|
|
|
|
|
| EL PAPA EN VALÉNCIA |
|
|
|
|
|
|
|
| Idioma |
|
|
|
Selecciona Idioma de la Interfaz:
  |
|
|
|
|
| Enquestes |
|
|
|
|
|
|
|
| Usuaris |
|
|
|
|
|
|
|
| Curiositats |
|
|
|
|
|
|
|
| UIQUIPÈDIA |
|
|
|
|
|
|
|
|
Último: 
Nuevos Hoy: 0
Nuevos Ayer: 0
Total: 24
Gente en línea:
Visitantes: 5 (100%)
Miembros: 0 (0%)
Total: 5
