|
Contacte |
|
|
|
|
|
|
|
Enllaços documentals |
|
|
|
|
|
|
|
Menu |
|
|
| |
| |
Web-Men |
| |
| |
Discusión |
| |
| |
Noticias |
| |
| |
Descargas y Enlaces |
| |
| |
Estadísticas |
| |
| |
Información |
| |
| |
Comunidad |
| |
|
|
|
|
|
|
Enllaços en atres amics |
|
|
|
|
|
|
| Ampareumos

¿Vols colaborar en mosatros? ¿Vols enviarmos alguna reflexió? ¿Vols parlarmos de un cristià eixemplar? ¿Atres aportacions? Este es el nostre mail Puncha aci
| | | | |
|
 Mateo 9, 9-13. Temps Ordinari. Quan Crist és el punt de referència per a les nostres decisions, no resulta difícil saber que és lo que cal triar.
En aquell temps, va vore Jesús a un home nomenat Mateo assentat en el mostrador dels imposts, i li va dir: -Seguix-me. Ell se va alçar i lo va seguir. I estant en la taula en casa de Mateo, molts publicans i pecadors, que havien acodit, se van assentar en Jesús i els seus discípuls. Els fariseus, en vore-lo, van preguntar als discípuls: -¿Com és que el vostre mestre meja en publicans i pecadors? Jesús lo va sentir i va dir: -No tenen necessitat de mèdic els sans, sino els malalts. Camineu, depreneu lo que significa “misericòrdia vullc i no sacrificis”: que no he vingut a cridar als justs, sino als pecadors.
Reflexió:
|
|
|
|
|
|
|
Feliços els que no han vist i han cregut |
|
 Juan 20, 24-29. Festa de Sant Tomàs. La benedicció de la fe és també pera mosatros, els que estem a dos mil anys de distància dels apòstols.
Tomàs, un dels Dotze, nomenat el Bessó, no estava en ells quan va vindre Jesús. Els atres discípuls li deyen: «Hem vist el Senyor». Pero ell els va contestar: «Si no veig en les seues mans el senyal dels claus i no fique el meu dit en el forat dels claus i no fique la meua mà en el seu costat, no creuré». Huit dies després, estaven una atra vegà els seus discípuls dins i Tomàs en ells. Se va presentar Jesús al mig estant les portes tancades, i va dir: «La pau en vosatros». Després diu a Tomàs: «Acosta ací el teu dit i mira les meues mans; porta la teua mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sino creent». Tomàs li va contestar: «Senyor meu i Dèu meu». Diu-li Jesús: «Perque m'has vist has cregut. Feliços els que no han vist i han cregut».
Reflexió
|
|
|
|
|
|
|
|

Resulta fàcil prendre's a broma propostes que sorgixen, entre alguns grups socials i polítics dels països desenrollats, a favor del reconeiximent i defensa d'alguns “drets” per als grans simis i semblants (goriles, orangutans, chimpanses, etcétera).
Si deixem de costat les bromes i les paradoxes jurídiques que naixerien d'aprovar-se tals propostes, mos donarem conte que estem davant d'un tema sumament seriós:¿ hi ha una diferència radical entre l'home i els animals?
Hi ha autors que responen en un rotunt “no”. Destaca, per la seua fama, el nom de Peter Singer, autor d'obres com “Lliberació animal” i “Repensar la vida i la mort”. Singer pensa que, després de Darwin i de la teoria evolucionista, ya no seria possible distinguir entre hòmens i animals; o, per ara, entre els hòmens i aquells mamífers que són més pareguts a mosatros i que mostren comportaments molt “desenrollats” i complexos.
|
|
|
|
|
|
|
|
 Mateo 8, 23-27. Temps Ordinari. En els moments difícils, Ell està en la nostra barca.
Va pujar a la barca i els seus discípuls li van seguir. De sobte es va alçar en el mar una tempestat tan gran que la barca quedava tapada per les onades; pero ell estava dormit. Acostant-se ells li van despertar dient: «¡Senyor, salva'ns, que perim!» Diu-los: «¿Per que teniu por, hòmens de poca fe?» Llavors es va alçar, va increpar als vents i al mar, i va sobrevindre una gran bonança. I aquells hòmens, maravellats, deyen: «¿qui és este, que fins als vents i el mar li obeïxen?»
Reflexió
|
|
|
|
|
|
|
Condicions per a seguir a Jesús |
|
 Mateo 8,18-22. Temps Ordinari. Si l'amor és sincer i sense reserves, Crist mateix estarà present per a donar-nos la força.
Veent-se Jesús rodejat de la multitut, va manar passar a l'atra vora. I un escriga se va acostar i li va dir: «Mestre, et seguiré onsevullga que vages». Jesús li va dir: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel nius; pero el Fill de l'home no té on reclinar el cap». Un atre dels discípuls li va dir: «Senyor, deixa'm anar primer a soterrar mon pare». Jesús li va dir: «Seguix-me, i deixa que els morts soterren els seus morts».
Reflexió
|
|
|
|
|
|
|
|
 Mateo, 8, 5-17. Temps Ordinari. Ell està sempre esperant-nos i basta una sola paraula i serem curats.
En aquell temps, entrant Jesús en Cafarnaüm, se li va acostar un centurió i li va pregar dient: Senyor, el meu criat jau a casa paralític en terribles patiments. Jesús li va dir: Yo aniré a curar-li. Va replicar el centurió: Senyor, no soc digne que entres davall el meu sostre; basta que ho digues de paraula i el meu criat quedarà sa. Perque també yo, que soc un subaltern, tinc soldats a les meues odres, i dic a este: "Vet", i va; i a un atre: "Vine", i ve; i al meu serf: "Feix açò", i ho fa. En sentir açò Jesús va quedar admirat i va dir als que li seguien: Vos assegure que a Israel no he trobat en cap lloc una fe tan gran. I vos dic que vindran molts d'orient i occident i es posaran a la taula en Abraham, Isaac i Jacob en el Regne Del Cel, mentres que els fills del Regne seran tirats a les tenebres de fora; allí serà el plor i l'esmussar de dents. I va dir Jesús al centurió: Camina; que et succeïxca com has cregut. I en aquella hora va curar al criat. En arribar Jesús a casa de Pedro, va vore la sogra d'este en llit, en febra. Li va tocar la mà i la febra la va deixar; i es va alçar i es va posar a servir-li. A poqueta nit, li van portar molts endimoniats; ell va expulsar als espirits en una paraula, i va curar tots els malalts, perque es complira l'oràcul del profeta Isaïes: Ell va prendre les nostres flaquees i va carregar en les nostres malalties.
Reflexió
|
|
|
|
|
|
|
|
Mateo 8, 1-4. Temps Ordinari. Crist mos consola en els nostres patiments, basta confiar en Ell, el nostre Pare misericordiós que vol nostra felicitat.
Quan va baixar de la montanya, anà seguint-li una gran multitut. En açò, un lleprós se va acostar i se va postrar davant d'ell, dient: «Senyor, si vols pots netejar-me». Ell va estendre la mà, li va tocar i va dir: «Vullc, queda net». I a l'instant va quedar net de la seua llepra. I Jesús li diu: «Mira, no se'ls digues a ningú, sino anat, mostra't al sacerdot i presenta l'ofrena que va prescriure Moisés, perque els servixca de testimoni.
Reflexió
|
|
|
|
|
|
|
|
 Mateo 7, 21-29. Temps Ordinari. És millor que fonamentem sobre roca nostra vida. No vaja ser que siga massa tart per a posar els fonaments.
«No tot el que em diga: "Senyor, Senyor, entrarà en el Regne Del Cel, sino el que faça la voluntat de Mon Pare celestial. Molts em diran aquell Dia: "¿Senyor, Senyor, no profetisarem en el teu nom, i en el teu nom expulsarem dimonis, i en el teu nom vam fer molts milacres?" I llavors els declararé: "¡Mai vos vaig conéixer; aparta-vos de mi, agents d'iniquitat!" «Aixina, puix, tot el que senta estes paraules meues i les pose en pràctica, serà com l'home prudent que va edificar sa casa sobre roca: va caure la pluja, van vindre els torrents, van bufar els vents, i van envestir contra aquella casa; pero ella no va caure, perque estava fonamentada sobre roca. I tot el que senta estes paraules meues i no les pose en pràctica, serà com l'home insensat que va edificar sa casa sobre arena: va caure la pluja, van vindre els torrents, van bufar els vents, van irrompre contra aquella casa i va caure, i va ser gran la seua ruïna». I va succeir que quan va acabar Jesús estos discursos, la gent quedava sorpresa de la seua doctrina; perque els ensenyava com qui té autoritat, i no com els seus escrigues.
Reflexió
|
|
|
|
|
|
|
|
 Mateo 7, 15-20. Temps Ordinari. Donar fruit és comunicar als atres una fe que hem rebut com un do.
«Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosatros en disfrassos d'ovelles, pero per dins són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Acàs s'arrepleguen raïm dels gargullers o figues dels abrulls? Aixina, tot arbre bo dona fruits bons, pero l'arbre roïn dona fruits roïns. Un arbre bo no pot produir fruits roïns, ni un arbre roïn produir fruits bons. Tot arbre que no dona bon fruit, és tallat i llançat al foc. Així que pels seus fruits els reconeixereu.
Reflexió
Vivim en un món frenètic en les seues comunicacions, i en bona part de les seues activitats laborals i comercials. A on es valora qui produïx més i es margina a qui no conseguix els “ratings” de vendes.
|
|
|
|
|
|
|
|
Lucas 1, 57-60.80. Solemnitat de la Nativitat de Juan Batista. Juan ho deixa tot per a preparar-nos el camí a Jesús.
Se li va complir a Isabel el temps de donar a llum, i va tindre un fill. Van sentir els seus veïns i parents que el Senyor li havia fet gran misericòrdia, i es congratulaven en ella. I va succeir que al huité dia van anar a circumcidar al chiquet, i volien posar-li el nom de son pare, Zacarías, pero sa mare, prenent la paraula, va dir: «No; s'ha de nomenar Juan». Li deyen: «No hi ha ningú en la teua parentela que tinga eixe nom». I preguntaven per senyals a son pare com volia que se li cridara. El va demanar un llistó i va escriure: «Juan és el seu nom». I tots van quedar admirats. I al punt es va obrir la seua boca i la seua llengua, i parlava beneint a Deu. Va invadir el temor a tots els seus veïns, i en tota la montanya de Judea es comentaven totes estes coses; tots els que les sentien les gravaven en el seu cor, dient: «¿puix que serà este chiquet?» Perque, en efecte, la mà del Senyor estava en ell. El chiquet creixia i el seu esperit s'enfortia; va viure en els deserts fins al dia de la seua manifestació a Israel.
|
|
|
|
|
|
|
241 Noticias en Total (25 Páginas, 10 Noticias por Página)
| | | | | |
| Solidaritat 100% y Ajuda |
|
|
|
|
|
|
| EL PAPA EN VALÉNCIA |
|
|
|
|
|
|
|
| Usuaris |
|
|
|
|
|
|
|
| Idioma |
|
|
|
Selecciona Idioma de la Interfaz:
|
|
|
|
|
| Curiositats |
|
|
|
|
|
|
|
| Enquestes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|