 Molt ha plogut des de que fa 200 anys va començar en Espanya una revolta popular i una guerra plena de violències.
El 2 de maig de 1808 té un significat profunt que mereix ser estudiat sériament. Podem acostar-nos als fets d'aquell acontenyiment des del prisma dels drets humans.
Els drets humans valen no perque hagen sigut declarats per l'ONU en 1948, ni perque mos pareguen útils per al món globalisat, ni perque tinguen una formulació moderna. Valen simplement en tant que indiquen lo que ha de ser respectat en qualsevol ser humà, siga d'una raça, d'una pàtria, d'una llengua, d'una religió, d'una classe social diferent de la pròpia.
Junt en els estudis i commemoracions dels fets dramàtics iniciats el 2 de maig, podem formular preguntes perennes: ¿quins drets humans bàsics van ser violats per abdós bandes? ¿Quantes van ser les víctimes? ¿Qui van ser els traïdors?
Les preguntes no poden ser respostes des d'anàlisis abstractes i simplificadors, en els que les persones “desapareixen” baix epítets generals, com si foren porritos de forces històriques amorfes.
Si va haver-hi soldats vestits en l'uniforme napoleònic que van massacrar a civils desarmats. Si va haver-hi guerrillers espanyols que van assessinar presoners i a “afrancesats” pera descarregar el seu odi sobre ells. Si va haver-hi els que van arrasar llars, van cremar terres cultivades, van disparar els seus canons sobre ciutats sobreixents de dones, de chiquets i de malalts...
El recort de fets profundament dolorosos és com un reclam a la consciència. Cap situació humana justifica la violació dels drets humans de ningú. Cap causa, ni tan sols pera defendre la pròpia integritat territorial, pot convertir-se en un permís pera destruir la vida d'inocents.
En un món com el nostre, val la pena llegir la història en valor, en els seus detalls més dramàtics, per a millorar el nostre present inquiet. Descobrirem, en sorpresa, que després de tanta sanc derramada en Espanya entre 1808 i 1812, també hui moren milers d'inocents, potser no molt llunt de les nostres llars.
No podem oblidar que durant estes dies de commemoracions cents, milers de fills seran eliminats en el si matern. És incoherent denunciar lo que atres van fer en el passat mentres guardem un silenci còmpliç davant de la violació d'un dret bàsic que ha de ser garantisat en tota societat que respecte la justícia: el dret a la vida.
fpa@arcol.Org
Fernando Pascual
|
