Mateo 18, 21-19,1. Temps Ordinari. En perdonar trobem pau en la nostra vida. Encara que siga costós i s'oponga als nostres sentiments i passions


En aquell temps, acostant-se Pedro a Jesús, li va preguntar: ¿Senyor, si el meu germà m'ofén, quantes vegades ho tinc de perdonar? ¿Fins a set vegades? Jesús li contesta: No et dic fins a set vegades, sino fins a setanta vegades set. I els va propondre esta paràbola: Se sembla el Regne Del Cel a un rei que va voler ajustar els contes en els seus empleats. En començar a ajustar-les, li van presentar un que devia deu mil talents. Com no tenia en que pagar, el senyor va manar que ho vengueren a ell en la seua dona i els seus fills i totes les seues possessions, i que pagara aixina. L'empleat, tirant-se als seus peus, li suplicava dient: Tin paciència en mi i t'ho pagaré tot. El senyor va tindre llàstima d'aquell empleat i ho va deixar anar, perdonant-li el deute. Pero en eixir, l'empleat aquell va trobar a un dels seus companyons que li devia cent denaris, i, agafant-ho, l'estrangulava dient: Paga'm lo que em deus. El companyó, tirant-se als seus peus, li pregava dient: Tin paciència en mi i t'ho pagaré. Pero ell es va negar i va anar i ho va ficar en la presó fins que pagara lo que devia. Els seus companyons, en vore allò que s'ha ocorregut, van quedar consternats i van anar a contar-li al seu senyor tot lo que succeïx. Llavors el senyor lo va cridar i li va dir: ¡Serf malvat! Tot aquell deute te vaig perdonar perque me ho vas demanar. ¿No devies tu també tindre compassió del teu companyó, com yo vaig tindre compassió de tu? I el senyor, indignat, lo va entregar als bochins fins que pagara tot el deute. Lo mateix farà en vosatros Mon Pare del cel, si cada u no perdona de cor al seu germà. Quan va acabar Jesús estos discursos, va partir de Galilea i va vindre a la regió de Judea, a l'atre costat del Jordà.


Reflexió

Joan Pau II va donar al món un dels més grans eixemples de perdó quan, en 1982, després de que atentaren contra la seua vida, va anar a visitar a Ali Agca pera oferir-li el seu perdó. Perdonar a qui va intentar assessinar-li és tot un testimoni del seguiment de Crist.

Jesús no posa llímits a l'hora d'oblidar les faltes. A més mos va deixar un sagrament, el de la Penitència, pera borrar els pecats que cometérem contra Ell, contra Dèu. D'ací traem una lliçó de misericòrdia i d'amor. Dèu mos guanya a tots en generositat, i no sols mos perdona una o dos faltes, sino tots els pecats per greus que estes siguen.

Aixina com Dèu perdona, aixina com el papa va perdonar, igualment hem de fer mosatros en tots aquells que mos perjudiquen.

Perdonar és viure la caritat. Encara que siga costós i s'oponga als nostres sentiments i passions, és la millor manera de manifestar la nostra correspondència en l'amor de Dèu.

El perdó és una manera de viure molt cristiana, i molt necessària, sobretot en els ambients on reina l'odi i la venjança. Diuen que les guerres no es vencen en la força de les armes, sino en el poder del perdó.

Autor: P . Clemente González | Font: ww.catholic.net