(1542 palabras totales en este texto)
(2598 Lecturas)   

LECCIONARI COMU REVISAT

Revised Common Lectionary

CONSULTA DE TEXTS COMUNS

Consultation on Common Texts© 1992, 2002 Consultation on Common Texts. Per a major informacio (en angles) del Leccionari Comu Revisat, veja The Revised Common Lectionary: The Consultation on Common Texts (Nashville: Abingdon Press, 1992) o visite la pagina en internet de la Consulta de Texts Comuns:http://www.commontexts.Org . Tots els drets reservats. Publicat als Estats Units per Augsburg Fortress, Publishers (P.O. Box 1209, Minneapolis, Minnesota 55440-1209 USA).Titul de l'original en angles: Revised Common Lectionary © 1992 Consultation on Common Texts. Tots els drets reservats. Traduccio en valencià per a ampareu-nos. S'otorga permis a congregacions individuals i grups no comercials i sense fins comercials, per a reproduir la taula de lllectures i salms, total o parcial, donat que les dites reproduccions siguen per a us mateix del grup, per a acontenyiments d'adoracio o educacionals, que no siguen per a la venda. En tots els casos la següent inscripcio, “Tots els drets © Consultation on Common Textos. Usat en permis.” ha d'apareixer en totes les copies.Publicadors, editors i agencies, aixina com unes atres organisacions que desigen incloure la taula de lllectures i salms, total o parcial, en llibres d'orde de cults (servicis), comentaris i unes atres publicacions, o per a ser utilisat en la produccio de leccionaris que continguen els texts de les lllectures nomenades, o per a reproduir esta taula per qualsevol proces, han d'obtindre permis per escrit de Consultation on Common Texts, per mig del seu agent de publicacio, Augsburg Fortress en http://www.augsburgfortress.Org/company/permissionrequests.Aspe.

2 INTRODUCCIO al Leccionari comu revisat

Una entrevista en Horace T. Allen

¿Quina es l’essencia del Leccionari Comu Revisat (Revised Common Lectionary — RCL en angles)? ¿Qui ho confrontà i en quina autoritat?

Este sistema de leccionari, es el resultat del treball de dos organisacions ecumeniques les que simplement proveïxen de recursos per a les iglesies que envien representants a les mateixes. Estes son: la Consulta de Texts Comuns (Consultation on Common Textos — CCT en angles) i poc despres se li uni l’internacional Consulta Liturgica de l'Idioma Angles (English Language Liturgical Consultation —ELLC en angles). L'orige de la primera d'estes dos organisacions se remonta a la mitat de la decada dels xixanta. Fon organisada per erudits liturgics protestants i catolics, com a resposta a les reformes en la liturgia ordenades pel Concili Vatica II, especialment en l'area de texts en angles per a la liturgia, seguida de la difusio del Leccionari Roma de 1969 (Gallofa Lectionum Missae).Responent a l'alt interes en este model catolic roma, moltes iglesies nortamericanes adaptaren i revisaren este per al seu propi us durant els setanta. La CCT fusionà i harmonisà estos diferents models produïts en 1983, com a material a prova, revisant-lo una atra vegada en 1992 per a publicar-lo com a Leccionari Comu Revisat. La CCT inclou ara, representants de mes de vinticinc iglesies protestants en Nort America, aixina com la catolic romana Comissio Internacional de l'Angles en la Liturgia (International Comission on English in the Liturgy, ICEL en angles). L'organisacio internacional ELLC, representa agrupacions paregudes en Australia, Nova Zelanda, Gran Bretanya (Anglaterra) i Canada; aixina com ICEL.

¿Com de paregut es el sistema ecumenic a l'esquema original catolic roma?

El sistema de tres anys en tres lllectures es exactament el mateix. El calendari es virtualment el mateix. Les lllectures de l'Evangeli son poc mes que les mateixes, aixina com les seleccions per a la segona lliço, preses de les epistoles i despres de Pasqua, preses dels llibres de Fets dels apostols i Apocalipsis. L'unica divergencia seria es a partir de les llectures de La Biblia Hebrea (Antic Testament) despres de Pentecostes, a on nosatres posarem a un costat les seleccions “tipologiques” catolico romanes, en favor d'una conexio mes ampla que usa la narrativa patriarca/mosaica per a l'any A (Mateu), la narrativa Davitica per a l'any B (Marc) i la serie Elias/Eliseu/Profetes menors, per a l'any C (Lluc). 

¿Quina es la rao per a estos canvis?

En el nostre mostrage inicial de les variacions protestants de la taula catolico romana, descobrirem que hi havia desacort en l'absencia de la narrativa de l'Antic Testament i de la lliteratura historica, aixina com una deficiencia de texts provinents de la lliteratura sapiencial. En eixe punt, tractem de posar remei en una conexio mes ampla. Pero en el proposit d'acceptacio ecumenica, continuem publicant un conjunt de seleccions per a l'Antic Testament que esta mes prop de les taules catolico romanes, episcopal i luterana en relacio en els dumenges despres de Pentecostes.

¿Quant ampli es l'us del Leccionari Comu Revisat, en el present; assumint naturalment, que l'Iglesia Catolica Romana seguix usant el seu propi leccionari?

L’informacio que recopilem en 1995 es convincent. Per mig del mon angloparlant, la majoria de les iglesies que tenen la tradicio d'utilisar un leccionari (unes atres han començat a usar leccionari baix l'impacte del Leccionari Comu Revisat), estan recomanant el nostre treball. Estes inclouen iglesies d’Australia, Nova Zelanda, Canada, Estats Units, Sudafrica, Gran Bretanya (tant d’Anglaterra com d’Escocia) i mes recentment les iglesies presbiterianes de Corea (encara que no exactament de parla anglesa, excepte en el seu orige missioner). Escoltem als representants catolics de zones de parla francesa i alemana, sobre el seu interes en est esforç ecumenic. Organisacions protestants en Alemania, França, Holanda i Escandinavia estan estudiant el nostre sistema, tambe.

¿Quin es el significat ecumenic d'est esforç?

En primer lloc, aço ha segut un desenroll completament inesperat pel fet que despres de totes estes centuries, des de la Reforma del sigle XVI, moltes iglesies que se dividiren en eixe moment, ara estan compromeses a llegir les llectures de les Escritures juntes, dumenge darrere de dumenge. Est es un tipo d'ecumenisme que ningu anticipava; a lo manco per part de la Seu catolico romana.

Aço fa possible maravelloses reunions semanals del clero, en el proposit de treballar junts en sermons i homilies.La pregunta que continua sorgint d'estos mateixos grups es que pareix no haver una relacio tematica entre les diferents llectures donades per a un dumenge determinat.La situacio tematica es diferent depenent si s'està en les estacions liturgiques fonamentals d'Advent a Quaresma i de Quaresma a Pentecostes o en la gran cantitat de dumenges des de Pentecostes a Advent, que en la terminologia romana se coneix com “Temps ordinari”. En les estacions liturgiques festives, sempre hi ha (nosatres esperem) una unitat obvia que es controlada per la lliço de l'Evangeli. En el Temps ordinari post-Pentecostes, no obstant, hi ha una situacio molt diferent que ni tan sols les guies de predicacio mes sofisticades pareixen donar-se conte. Eixos dumenges nosatres nos alluntem de la llectura de l'Antic Testament i l'Evangeli de dumenge en dumenge, encara que triarem aquelles llectures dels llibres del Primer Testament que l'autor de l'Evangeli de l'any en particular, pareix tindre mes interes. Per eixemple, Mateu — Patriarques i Moises, Marc — Davit i Lluc — Profetes. Al mateix temps, el predicador ha de notar que la segona llectura (Nou Testament), va de capitul en capitul en forma continua i per aixo no hi haura una correlacio obvia entre les lliçons de l'Antic Testament i l'Evangeli. Aixina que, en eixos dumenges, les tres llectures, que deliberadament no tenen una interrelacio tematica, van alvançant en un cami continu o semicontinu. Si aço pareix estrany o problematic, ha de recordar-se que dit sistema ha segut pres directament de l'us en sinagogues, del Torah i que era la practica subsegüent de les iglesies dels primers sigles. Aixo vol dir que la llectura publica de les Escritures no fon mai concebuda originariament, simplement com una font de texts per a la predicacio. Fon, mes be, una ferramenta, com l'unica forma de donar-la a coneixer a la congregacio. 

¿Quin significat te el leccionari per al predicador al preparar el seu sermo, especialment en aquells dumenges del Temps ordinari, despres de Pentecostes?

Esta pregunta sorgix a sovint quan sentim dir que algunes persones utilisen el leccionari “algunes voltes”. Lo que volen dir es que eviten utilisar lo mateix durant el Temps ordinari. Ells desconeixen el proposit del principi de lliço continua. Aço vol dir que durant eixe temps, el predicador que utilisa seriament el leccionari, ha de decidir que “ruta” seguir (Evangeli, Nou Testament, Antic Testament), dumenge darrere de dumenge.Certament, no ha d'haver cap intent de forçar una unitat tematica en les tres llectures, quan en realitat no hi ha cap. Molt manco, el predicador deu de botar al voltant de tres conjunts de llectures que estan organisats semana per semana. El canvi radical que este sistema requerix es que el predicador pense en forma seqüencial, mes que tematica. Un excelent analisis d'este assunt es troba en el llibre de Fris West “Scripture and Memory”, publicat en els Estats Units per Liturgical Press.

Esta introduccio al Leccionari Comu Revisat ha segut adaptada d'una entrevista oferida per Horace T. Allen Jr., copresident de la Consulta Liturgica de l'Idioma Angles, preparada en esta edicio per a la reunio de Societas Liturgica, en agost de 1997 en Turku, Finlandia.

LECCIONARI EN LLENGUA VALENCIANA (I)

LECCIONARI EN VALENCIÀ(II)- DUMENGES I DIES ESPECIALS

LECCIONARI EN VALENCIÀ(III) - LECCIONARI FINS A PENTECOSTES

LECCIONARI EN VALENCIÀ(IV)-TEMPS DESPRES DE PENTECOSTES